dimecres, 11 de juny de 2014

Unitat 5. Visita a l'arxiu comarcal del Baix Penedès


Visita a l'arxiu comarcal.


Arxiu Comarcal de Vendrell.




Visita a l'Arxiu Comarcal al Baix Penedès.

L’Arxiu Comarcal està situat a la Vil·la del Vendrell. Fou creat el 26 d’Abril del 1983. Per tal d’allotjar el fons de l’arxiu es va construir un edifici de nova planta en el solar de l’antic Hospital de Sant Salvador, que fou inaugurat al 1995. L’ACBP forma part de la Xarxa d’ Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Baix Penedès.
L’ACBP té una superfície de 600m2. Disposa d’una sala amb dotze punts de consulta per als usuaris amb una biblioteca auxiliar, dipòsits equipats amb armaris compactes per a la documentació, sala treball i equip de digitalització. També disposa de mesures de seguretat contra el foc i destrucció.
La missió de l’ACBP, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents és aplegar, conservar i donar a conèixer a la societat el Patrimoni Documental del Baix Penedès, a més de preservar la documentació de l’administració de la Generalitat, de l’administració local i judicial, la documentació notarial i tota aquella que provingui de fons documentals privats amb una rellevància especial pel seu valor testimonial.
L’ACBP té cura de protegir, inventariar i difondre el Patrimoni Documental del Baix Penedès per tal de posar-lo a l’abast de les mateixes institucions dipositants, dels investigadors i totes aquelles persones interessades. És un centre que col•labora amb persones, entitats i centres d’ensenyament, organitzant sessions didàctiques, exposicions i conferències.
Gràcies aquests documents podem saber com eren els pobles abans, la seva societat, els moments de canvis, les solucions a problemes anteriors... Antigament aquests documents estaven normalment escrits en pergamins. A vegades aquests arribaven en condicions lamentables i eren restaurats amb un procés molt costós.
Els materials es guarden en càmeres climatitzades depenent del material i del seu estat, per evitar que l’arna i els fongs degradin els documents. La degradació d’aquests documents pot suposar una pèrdua d’informació molt important per a la Comarca.
Quan signaves un document privat només la família amb un notari tenia accés a extreure una còpia. Passats1OO anys aquests documents es tornen públics. Avui en dia hi ha més de 3OO Arxius a tota Catalunya.

Hem aprés que tenim a la nostra disposició documents històrics de la Comarca del Baix Penedès on podem saber com era antigament.

Redactado por: Nicolás, Alexandra, Pedro, Bilal, Patricia, Meritxell.


divendres, 6 de juny de 2014

Unitat 4. El vi del Penedès.


VISITA AL CELLER AVGVSTVS (EL VENDRELL)




El vi (del llatí vinum) és una beguda obtinguda mitjançant la fermentació alcohòlica del seu most o suc. La fermentació es produeix per l'acció metabòlica de llevadures que transformen els sucres del fruit amb alcohol etílic i gas amb forma de diòxid de carboni. Els sucres i àcids que posseeix el vi fan que sigui suficient per a la fermentació. No obstant, el vi és una suma d'un conjunt de factors ambientals cóm el clima, la latitud, la altitud, les hores de llum, temperatura, etc......

El vi es produeix per primera vegada durant el neolític, als monts Zagros concretament (Armènia), al voltant del 6.000 aC. Posteriorment, el consum de vi es va estendre cap a occident arribant a Anatòlia, Grècia i Egipte. A la península ibèrica arribarà amb l’arribada dels grecs i fenicis a l’època del bronze (3.000-1.500 aC), ells van portar la varietat que es treballa al Penedès.

Aquí a la comarca del Penedès sempre ha estat lligat a la noblesa, les festes del poble, l’església, com a cerimònia per a celebrar un casament, any nou, reunions polítiques i és, fins i tot, la sang representativa de Déu a les misses de l’església etc.....

Vam visitar el celler Augustus, al Vendrell. Vam veure que cada part del terreny on es cultiva el raÏm es diferencia perquè porta el nom d’un emperador romà. Es produeix vi negre, rosat, blanc i vinagre agredolç de gran qualitat amb varietats Sauvignon, Merlot i Chardonnay. Vam finalitzar la visita amb una cata de vins.

Unitat 3: El Castell de St. Creu







El castell de Calafell


Fem un tomb pel Penedés
Visita al Castell de Calafell
El passat divendres 23 vam fer la visita al Castell de Calafell amb l'arqueòleg i historiador Josep Pou. Ens va transportar  a l’edat mitjana i ens va explicar  la importància dels castells en aquesta època.
El senyor del Castell treballava les terres dels voltants amb el seus vassalls, l’edat mitjana vivien en una societat estamental on el feudalisme governava aquestes terres i obligaven a treballar en reformes del Castell, dintre del Castell només  habitaven els guerrers, el senyor feudal i el clergat. Passant el temps van haver-hi una sèrie de revoltes dels pagesos cap al senyor feudal per l’extrema extenuació del treball forçat al camp, epidèmies, males collites i els grans impostos que tenien que pagar. El senyor del Castell de Calafell va quedar arruïnat i va passar la propietat a un altre noble. Aquest nou es va donar compte de que no podia explotar-lo econòmicament i el va abandonar, el feia servir per l’estiu, per vacances més que de fortalesa per que van acabar els setges, la torre de defensa també es va desmuntar.
Dintre d’aquest Castell tenien una petita església romànica, amb frescos de l’època que encara es conserven. També vam observar que sota de l’església hi havien tombes on estaven enterrats els primers propietaris del castell. Quan el Castell va quedar deshabitat, els pagesos i els fills d’aquests van estendre una sèrie de rumors de que els esperits que estaven enterrats es podien sentir i veure als voltants del Castell. També una dona que l’hi deien bruixa però era una espècie de curandera naturalista, va habitar en el Castell a sobre de l’església en el campanar on feia els seus rituals.
En el s.  XVII amb l’invent de la pólvora van tindre també una sèrie de setges de pirates. Eren molt ràpids i a vegades feien segrests a habitants del poble. Tenien a les muntanyes talaies, on feien senyals de fum quan els atacaven per avisar a tots els pobles de la costa, de que estaven patint un atac pirata amb la necessitat de defensar-se d’aquests atacs. Van tindre que acollar canons a la muralla del castell. Aquests atacs van acabar quan l’exèrcit va bombardejar el poble africà on provenien aquests pirates.