dimecres, 11 de juny de 2014

Unitat 5. Visita a l'arxiu comarcal del Baix Penedès


Visita a l'arxiu comarcal.


Arxiu Comarcal de Vendrell.




Visita a l'Arxiu Comarcal al Baix Penedès.

L’Arxiu Comarcal està situat a la Vil·la del Vendrell. Fou creat el 26 d’Abril del 1983. Per tal d’allotjar el fons de l’arxiu es va construir un edifici de nova planta en el solar de l’antic Hospital de Sant Salvador, que fou inaugurat al 1995. L’ACBP forma part de la Xarxa d’ Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Baix Penedès.
L’ACBP té una superfície de 600m2. Disposa d’una sala amb dotze punts de consulta per als usuaris amb una biblioteca auxiliar, dipòsits equipats amb armaris compactes per a la documentació, sala treball i equip de digitalització. També disposa de mesures de seguretat contra el foc i destrucció.
La missió de l’ACBP, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents és aplegar, conservar i donar a conèixer a la societat el Patrimoni Documental del Baix Penedès, a més de preservar la documentació de l’administració de la Generalitat, de l’administració local i judicial, la documentació notarial i tota aquella que provingui de fons documentals privats amb una rellevància especial pel seu valor testimonial.
L’ACBP té cura de protegir, inventariar i difondre el Patrimoni Documental del Baix Penedès per tal de posar-lo a l’abast de les mateixes institucions dipositants, dels investigadors i totes aquelles persones interessades. És un centre que col•labora amb persones, entitats i centres d’ensenyament, organitzant sessions didàctiques, exposicions i conferències.
Gràcies aquests documents podem saber com eren els pobles abans, la seva societat, els moments de canvis, les solucions a problemes anteriors... Antigament aquests documents estaven normalment escrits en pergamins. A vegades aquests arribaven en condicions lamentables i eren restaurats amb un procés molt costós.
Els materials es guarden en càmeres climatitzades depenent del material i del seu estat, per evitar que l’arna i els fongs degradin els documents. La degradació d’aquests documents pot suposar una pèrdua d’informació molt important per a la Comarca.
Quan signaves un document privat només la família amb un notari tenia accés a extreure una còpia. Passats1OO anys aquests documents es tornen públics. Avui en dia hi ha més de 3OO Arxius a tota Catalunya.

Hem aprés que tenim a la nostra disposició documents històrics de la Comarca del Baix Penedès on podem saber com era antigament.

Redactado por: Nicolás, Alexandra, Pedro, Bilal, Patricia, Meritxell.


divendres, 6 de juny de 2014

Unitat 4. El vi del Penedès.


VISITA AL CELLER AVGVSTVS (EL VENDRELL)




El vi (del llatí vinum) és una beguda obtinguda mitjançant la fermentació alcohòlica del seu most o suc. La fermentació es produeix per l'acció metabòlica de llevadures que transformen els sucres del fruit amb alcohol etílic i gas amb forma de diòxid de carboni. Els sucres i àcids que posseeix el vi fan que sigui suficient per a la fermentació. No obstant, el vi és una suma d'un conjunt de factors ambientals cóm el clima, la latitud, la altitud, les hores de llum, temperatura, etc......

El vi es produeix per primera vegada durant el neolític, als monts Zagros concretament (Armènia), al voltant del 6.000 aC. Posteriorment, el consum de vi es va estendre cap a occident arribant a Anatòlia, Grècia i Egipte. A la península ibèrica arribarà amb l’arribada dels grecs i fenicis a l’època del bronze (3.000-1.500 aC), ells van portar la varietat que es treballa al Penedès.

Aquí a la comarca del Penedès sempre ha estat lligat a la noblesa, les festes del poble, l’església, com a cerimònia per a celebrar un casament, any nou, reunions polítiques i és, fins i tot, la sang representativa de Déu a les misses de l’església etc.....

Vam visitar el celler Augustus, al Vendrell. Vam veure que cada part del terreny on es cultiva el raÏm es diferencia perquè porta el nom d’un emperador romà. Es produeix vi negre, rosat, blanc i vinagre agredolç de gran qualitat amb varietats Sauvignon, Merlot i Chardonnay. Vam finalitzar la visita amb una cata de vins.

Unitat 3: El Castell de St. Creu







El castell de Calafell


Fem un tomb pel Penedés
Visita al Castell de Calafell
El passat divendres 23 vam fer la visita al Castell de Calafell amb l'arqueòleg i historiador Josep Pou. Ens va transportar  a l’edat mitjana i ens va explicar  la importància dels castells en aquesta època.
El senyor del Castell treballava les terres dels voltants amb el seus vassalls, l’edat mitjana vivien en una societat estamental on el feudalisme governava aquestes terres i obligaven a treballar en reformes del Castell, dintre del Castell només  habitaven els guerrers, el senyor feudal i el clergat. Passant el temps van haver-hi una sèrie de revoltes dels pagesos cap al senyor feudal per l’extrema extenuació del treball forçat al camp, epidèmies, males collites i els grans impostos que tenien que pagar. El senyor del Castell de Calafell va quedar arruïnat i va passar la propietat a un altre noble. Aquest nou es va donar compte de que no podia explotar-lo econòmicament i el va abandonar, el feia servir per l’estiu, per vacances més que de fortalesa per que van acabar els setges, la torre de defensa també es va desmuntar.
Dintre d’aquest Castell tenien una petita església romànica, amb frescos de l’època que encara es conserven. També vam observar que sota de l’església hi havien tombes on estaven enterrats els primers propietaris del castell. Quan el Castell va quedar deshabitat, els pagesos i els fills d’aquests van estendre una sèrie de rumors de que els esperits que estaven enterrats es podien sentir i veure als voltants del Castell. També una dona que l’hi deien bruixa però era una espècie de curandera naturalista, va habitar en el Castell a sobre de l’església en el campanar on feia els seus rituals.
En el s.  XVII amb l’invent de la pólvora van tindre també una sèrie de setges de pirates. Eren molt ràpids i a vegades feien segrests a habitants del poble. Tenien a les muntanyes talaies, on feien senyals de fum quan els atacaven per avisar a tots els pobles de la costa, de que estaven patint un atac pirata amb la necessitat de defensar-se d’aquests atacs. Van tindre que acollar canons a la muralla del castell. Aquests atacs van acabar quan l’exèrcit va bombardejar el poble africà on provenien aquests pirates.

dimecres, 21 de maig de 2014

Unitat 2 El Món Iber



Introducción

Los iberos inicialmente se asentaron a lo largo de la costa oriental de España y, posiblemente, más adelante se propagaron por parte de la península ibérica.

Las sucesivas llegadas de fenicios, griegos y cartagineses aportaron rasgos fundamentales en la cultura ibérica.

Heroicos guerreros y hábiles artesanos, esta cultura representa un conjunto de los pueblos más avanzados de la península ibérica durante el primer milenio antes de Cristo.

Distribución jerárquica de la sociedad.

La casta de guerreros y nobles se situaba en lo alto de esta jerarquía y era la que contaba con más poder y prestigio. Poseían caballos y armas, esto era una clara evidencia de pertenecer a la clase más pudiente.

La casta de sacerdotes también tenía gran importancia dentro de la sociedad íbera y estaba formada mayoritariamente por mujeres.

La casta de los artesanos era fundamental para el bienestar de la gente de la ciudad. De ellos salían los ropajes que resguardaban del frío, las vasijas en las que guardar los alimentos y el agua, las armas y armaduras, etc.

El pueblo llano hacía referencia a la casta más baja de esta jerarquía. En este grupo se podía encontrar gente de oficios varios que se dedicaban a los trabajos más duros.

Economía

La agricultura contaba con una gran importancia económica para esta sociedad. Se practicaba la agricultura de secano y los cultivos fundamentales eran el cereal, el olivo y la vid, fruto del cual se obtiene el vino, así como garbanzos, guisantes, habas y lentejas. Se produjo un avance en cuanto a las herramientas para trabajar el campo.

La ganadería era fundamental en las tribus Íberas. El pastoreo de ovejas y cabras ayudaba a paliar el hambre durante malas cosechas. Se criaron caballos en establos que dieron lugar a la caza y la obtención de pieles y carnes.

La pesca era frecuente sobre todo de atún y caballa.

Los iberos trabajaron también la metalurgia.Convertían el hierro, el bronce, el oro y la plata en distintas herramientas agrícolas, joyas y armas.

Religión

Contaban con animales sagrados como los toros, los linces o los buitres.

Los enterramientos eran ritos de incineración. Se guardaban las cenizas en urnas de cerámica. Las urnas se depositaba en una fosa también conocida como loculum, junto con objetos personales que se considerasen significativos para la vida del difunto. El lóculo, una vez depositadas las cenizas y las ofrendas, se tapaba con un túmulo.
Los Iberos solían emplear grutas o cavernas a modo de santuarios, donde hacían ofrendas a alguna deidad con pequeñas estatuillas llamadas exvotos.

Arte

El arte Ibérico se basaba en la pintura, la escultura y la cerámica, siendo esta última la más representativa.

La escultura poseía sus mejores manifestaciones en obras de piedra y bronce, madera y barro cocido.
Algunas obras escultóricas destacables son la Dama de Elche, la Dama de Baza y la Gran Dama Oferente del Cerro de los Santos.

La pintura se reduce a decoraciones en vasijas y muros de cámaras sepulcrales.

La ciudad Ibérica

Por primera vez en nuestras tierras se puede hablar de verdaderas ciudades que controlan política y económicamente un territorio donde se asientan otros núcleos de población.

Estas fortificaciones estaban ubicadas en cumbres o llanuras, a modo de estrategia defensiva, presentando un trazado urbanístico cuadrangular con grandes viviendas rodeadas por un recinto amurallado. Fuera de estas murallas se encontraban las casas de los que podrían considerarse el pueblo llano, y dentro, las más prestigiosas.

Para construir una casa de empleaban materiales como tierra, piedra, madera y cal. Podían contar con varias plantas.
Los suelos eran de tierra apisonada y los techos consistían en un entramado de cañas sobre el que se disponía una cubierta vegetal.

En algunas construcciones ibéricas se pueden observar pórticos o columnizados, patios y mosaicos.

Los Íberos terminaron abandonando sus asentamientos y adaptándose a la nueva forma de vida impuesta por los Romanos tras su llegada.

Relaciones con otras culturas

Los Iberos recorrieron todo el litoral Mediterráneo haciendose con las tierras desde el sud de Francia hasta el sud de España. La lengua Ibera consiguió extenderse desde la costa hasta el interiór del río Ebro.
Algunos escritos Iberos aparecen sobre materiales como cerámica, laminas de plomo, monedas, ánforas, placas de piedra, etc.

En la actualidad no se ha podido descifrar el lenguaje de esta cultura, debido a su complejidad.

Los Iberos se relacionaban con Fenicios, Griegos, Cartagineses y Romanos.
Con el tiempo fueron influenciándose de estas sociedades a través del contacto con las colonias.
Gran parte del occidente Norte y centro peninsular no pertenece a la cultura Ibera, de pueblos asentados del paleolítico y mesolítico, con grandes grupos de inmigrantes celtas.

Redactado por: Fran, Andy, Ana; GES II



divendres, 16 de maig de 2014

Unitat.1 La Prehistoria




LA PREHISTÒRIA DEL BAIX PENEDÈS

PALEOLÍTIC

El pas de diverses civilitzacions ha anat configurant la personalitat  de la comarca. Gràcies a la datació del carboni 14 se sap que, aproximadament  fa 21000 anys, un grup de caçadors recol·lectors  voltaven per la zona.

La zona de l’actual Baix Penedès hauria de tenir un clima i una vegetació molt semblant a les actuals del nord d’Escandinàvia. Els grups eren molt reduïts i l’estil de vida era nòmada, en constant moviment. Vivien de la caça i recol·lecció.

NEOLÍTIC

L’home es fa sedentari, és a dir, es situa en un lloc i pràcticament no es movien. Al contrari del Paleolític, en el Neolític ja es dominen les tècniques de l’agricultura, la ramaderia i la producció d’aliments.

La domesticació dels animals va començar amb el llop al qual li donaven aliment fins que el domestiquen. Desprès va vindre la cabra i el cavall. Com ja tenien aliment es tornen sedentaris perquè ja tenen la seva forma de producció.

LA BALMA DE LA GRAIERA

La Balma de la Graiera era un lloc de pas. Els primers habitants de l’actual terme municipal de Calafell van ocupar la Balma fa més de 20.000 anys.

Aquest jaciment arqueològic es troba situat al vessant del congost del Torrent de la Cobertera. Fa 6m d’amplada i 8m de fondària.

Durant aquest període els ocupants de la Balma es dedicaven a la caça d’animals. Per caçar els animals tenien un mètode molt senzill: gràcies a la zona on estava situada geogràficament, hi havia una gran varietat d’animals on passaven per buscar aliments, i com que estava situada en una gran vall tenien una gran visió i molta capacitat auditiva que feia més senzilla la caça d’animals.

Text realitzat per: Virginia, Ayal i Jessica.


Prehistòria

Vídeo realitzat per: Sofian i Toni; GES II